Pensaments

Amics,

M'he decidit aprendre a fer un bloc, per la necessitat de comunicar-me i així veure què en surt de tot això.

El títol del meu bloc segurament és repetit, doncs me n'he adonat que ja n'hi ha amb aquest nom.

"Mirant per la finestra" com diu el seu nom, és un mirar enfora. Un dia, ja farà uns trenta-quatre anys vaig venir a Sant Boi, aprofitant que hi tinc família, a veure uns pisos a prop de l'estació i el que em va enamorar en aquell temps va ser la vista que es veia tot mirant per la finestra.

D'ençà , m'agrada estar asseguda a la taula quan menjo mirant la finestra. Quan esmorzo, miro la finestra, quan dino i quan sopo m'agrada també mirar per la finestra. Possiblement podeu pensar que al vespre no s'hi veu res. Doncs no, sí que es veu. Es veuen totes les llumetes dels pobles veïns, els llums de les carreteres que abans no hi eren, les llums de l'estació. Anys abans com que no hi havia tanta contaminació lumínica hi podia veure els estels. Tan a prop de Barcelona, però, hi havia encara aquesta diferència. Podía veure el cel estelat.