¡Roses d'Abril!

¡Roses d'Abril!

30 de març, 2008

Enyorança

Amics/gues,
No heu sentit mai enyorança?
Doncs jo avui he sentit enyorança, perquè en pocs dies m'he assabentat de les pèrdues de persones molt emblemàtiques del nostre país, com per exemple: la mort d'en Cassià Just, la mort d'en Josep Benet i avui la mort d'un locutor radiofònic molt antic: en Salvador Escamilla, i d'altres que ara no recordo, però que han format part d'una vida que jo també he viscut. Per exemple jo recordo haver escoltat alguns programes de l'Escamilla. Això vol dir que jo també vaig posant anys i que deixo enrere un temps que ja no podré viure, tan sols recordar.
Un dia un bon teòleg va dir que si vivim recordant temps passats, vivim morint. Vol dir això que hem de viure el present minut a minut perquè si no d'altra manera desaprofitem la vida.
La vida per si sola ja és viure.
Tot i així no deixo de sentir enyorança per moments que ja no puc tenir, per coses viscudes que ara ja no les puc viure, per paisatges que ja no puc veure perquè nosaltres els homes les estem destrossant, les estem fent malbé.
L'ambició de l'home ens porta a la mort, a la destrucció del que ens dóna vida. En som tots prou conscients?
Jo per mitjà de la finestra, ara ja no puc veure tants camps com abans.
Abans podia veure com florien els camps, com florien tots els arbres fruiters que tenia davant de casa , el riu encara que no portés gaire aigua, i al fons les muntanyes: Collserola, el Tibidabo, Sant Llorenç de Munt, Montserrat...
Ara també veig aquestes muntanyes però entre camps d'hivernacles, carreteres, trens (Ave), i el nostre pobre riu, que ja no en queda, en definitiva més esfalt que verd. Quina pena!!
Quina alegria, però, la vida continua malgrat tot això, en altres indrets del món hi ha gent que no tenen ni això. Ens haurem de contentar amb el que tenim i procurar de no malmetre-ho.

25 de març, 2008

Primavera

Ja tenim aquí la nova primavera, tot mirant per la finestra, ja puc veure, entre cotxes i trens, alguns camps i arbres que canvien de color. Ja els veig de color verd, la llum del cel ja n'és un altre. Ara mateix en el cel hi han uns núvols blanquinosos jugant entre ells fen diferentes formes i donant aquella sensació de que ja ha arribat la primavera.

" Jo també vaig mirar per la finestra oberta cap a un gran barri d'Amsterdam, per sobre de les teulades i cap a l'horitzó, d'un blau tan pàl·lid que feia de mal veure la línia divisòria."Mentre això existeixi", pensava, i jo pugui viure per veure-ho, aquest sol brillant, aquest cel sene núvols, mentre això duri, jo no podré sentir-me desgraciada". "Del diari D'Anna Frank"

22 de març, 2008

Pasqua

Què és per vosaltres la Pasqua?

Per a mi és el final d'un temps i l'inici d'un altre.
És un temps de joia, d'esperança, d'un començar nous propósits.
La Pasqua pels creients és el dia en que Crist va resussitar, per tant un dia molt alegre.
Un dia en que Jesús al resussitar ens va donar una nova vida.

13 de març, 2008

Pensaments

Amics,
M'he decidit aprendre a fer un bloc, per la necessitat de comunicar-me i així veure què en surt de tot això.
El títol del meu bloc segurament és repetit, doncs me n'he adonat que ja n'hi ha amb aquest nom.
"Mirant per la finestra" com diu el seu nom, és un mirar enfora. Un dia, ja farà uns trenta-quatre anys vaig venir a Sant Boi, aprofitant que hi tinc família, a veure uns pisos a prop de l'estació i el que em va enamorar en aquell temps va ser la vista que es veia tot mirant per la finestra.
D'ençà , m'agrada estar asseguda a la taula quan menjo mirant la finestra. Quan esmorzo, miro la finestra, quan dino i quan sopo m'agrada també mirar per la finestra. Possiblement podeu pensar que al vespre no s'hi veu res. Doncs no, sí que es veu. Es veuen totes les llumetes dels pobles veïns, els llums de les carreteres que abans no hi eren, les llums de l'estació. Anys abans com que no hi havia tanta contaminació lumínica hi podia veure els estels. Tan a prop de Barcelona, però, hi havia encara aquesta diferència. Podía veure el cel estelat.

12 de març, 2008

Benvingut Mirant per la finestra

El Cap de setmana passat vaig fer un recés al Monestir de Puiggraciós, on es pot gaudir d'una pau immensa i també té una panoràmica fantàstica. En Aquest monestir hi viuent 4 monges i 2 novícies. Porten una vida monàstica molt austera, dedicant-se a la pregària i al treball, també tenen una petita hostatgeria on hi pots anar a pasar uns dies , l'estada màxima és de 8 dies.